Als dos costats
Xavier Batllori, abonat del Girona i del Llagostera
Per ajudar el futbol gironí
Xavier Batllori, l'estanquer del Pont Major, va fer-se soci del Llagostera arran de l'ascens a 2a A
Del Girona de tota la vida, en té molts records
“És molt gros això que ha fetel Llagostera, que
estava amb nosaltres,
el Pontenc, a 2a regional”
Batllori havia format part de la directiva del Pontenc, “un dels clubs més antics que hi ha”. “Jugàvem a segona regional amb el Llagostera. I trobo que és molt gros això que han fet d'arribar a segona A. Ara nosaltres som a quarta catalana, i el seu segon equip és líder de segona catalana. És brutal.” L'estanquer respecta els socis del Girona que volen veure el rival de demà amb problemes, però no ho comparteix. “Jo hauria preferit guanyar l'Oviedo i anar més tranquil a Palamós. Ara, és veritat que per aspirar a tot el Girona ha de guanyar. O guanyem tres partits seguits, o no agafem el tren de dalt. Però el Llagostera també ho necessita molt. I com que un triomf del Girona tampoc li garanteix res, ja m'aniria bé l'empat.” No acaba d'entendre, però, l'actuació del Llagostera en la recta final del partit del curs passat a Montilivi, amb el Girona jugant-se l'ascens a primera: “Els últims 10 minuts haurien d'haver afluixat una mica, perquè ells ja ho tenien molt i molt complicat. Em van fer patir.”
Del Llagostera, no només valora el mèrit d'haver arribat tan amunt, sinó també el fet que Oriol Alsina hagi pagat sempre puntualment la plantilla. “Com a mínim és un club que no deu ni un duro. Em feia molta pena quan el Girona no pagava els seus treballadors.”
Des de petit amb el Girona
“Recordo
que el meu pare ja em duia a Vista Alegre”, explica Batllori, que té un
número de soci baix i viu amb passió el Girona, fins al punt que, a més
de guardar records antics que li va cedir Carles Barba, retalla
diàriament les informacions de la premsa sobre el club. Com a aficionat,
era habitual en desplaçaments de molts anys enrere. “I no vaig faltar a
les cites puntuals clau quan estàvem a tercera i segona B.” Ara, li és
més complicat anar a camp contrari, perquè ha d'atendre els clients de
l'estanc. D'havans, cada cop menys. “El cigar gros està mort. Cada
vegada se'n cremen menys. Als camps, encara n'hi ha alguns que
l'encenen, però pocs.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui