Jordi Masó (19/09/1992) és el capità i el jugador amb més temporades
en el Llagostera. El banyolí, un dels pocs futbolistes que van quedar-se
després del descens, analitza l'inici de lliga del seu equip i demana
paciència i tranquil·litat per poder veure ben aviat la millor versió
del Llagostera.
El Llagostera suma quatre punts després de les primeres quatre jornades. Un inici fluix...
Sí,
per les circumstàncies que siguin, se'ns han escapat uns quants punts.
Per exemple, el cap de setmana passat no vam fer el partit que havíem de
fer i vam perdre.
Quins han estat els principals mals de l'equip en aquest començament de lliga?
L'equip
és pràcticament tot nou respecte al del curs passat i no hem de
dramatitzar. Fent referència a l'últim duel al camp de l'Hèrcules, crec
que defensivament vam estar bastant correctes, però no vam ser capaços
d'enllaçar i tenir la pilota, i això va fer que en la segona meitat tots
estiguéssim molt cansats de tant defensar i vam acabar perdent amb un
golàs d'ells.
Especialment preocupant és
l'estadística a domicili, amb 23 partits seguits sense victòria,
comptant la temporada passada i aquesta.
Sí,
però el passat l'hem d'apartar, aquesta temporada només hem fet dos
partits a fora. En el primer vam jugar en un camp molt complicat, el de
l'Ebre, en què ens va costar adaptar-nos, i l'altre dia al Rico Pérez
ens vam trobar un equip que també volia jugar a futbol i va ser superior
a nosaltres.
El que és evident és que el
Llagostera és un equip configurat per estar a la part alta de la taula.
Però els noms no ho són tot...
Si mires els
jugadors que tenim, és evident que som un equip per estar a dalt, jo sóc
el primer que ho penso, però els noms no volen dir res i primer anirem
per la salvació, si no ens posarem massa pressió a sobre. A partir
d'aquí és evident que tenim una plantilla competitiva, amb bons
jugadors, i intentarem lluitar per objectius ambiciosos.
Tenen
una plantilla de molta qualitat, però a segona B també s'ha de jugar en
camps de dimensions reduïdes i de gespa artificial, fet que dificulta
el joc de toc que volen practicar, com ja van tastar al camp de l'Ebre
(2-0). També s'ha de tenir en compte tot això...
Sí,
però tenim una plantilla amb jugadors que ja han jugat molts partits en
aquests camps i, en aquest sentit, som un equip polivalent. Estic segur
que ens adaptarem a la categoria.
Quin és el missatge que els transmet l'entrenador Oriol Alsina? Treball i paciència?
Sí,
hem de tenir paciència i seguir treballant, perquè les coses segur que
sortiran. Ens estem entrenant molt i molt bé i ens mereixem que tot ens
vagi una mica millor.
Tot i així, com bé sap, la temporada és molt llarga i el Llagostera és un equip al qual li solen anar bé les segones voltes.
Sí,
però mira el curs passat com va anar, tot i que sí que és veritat que
hi ha hagut anys que ho hem fet molt bé en la segona volta. Primer hem
de conjuntar-nos com a equip, agafar experiència tots junts... encara és
tot molt prematur per treure conclusions. Entre tots plegats hem de
donar una mica més perquè les coses ens vagin millor, però també hem de
tenir paciència perquè és tot just el començament.
Diumenge reben el Vila-real B, un altre rival complicat. Un triomf els donaria confiança i tranquil·litat.
Sí,
és un altre equip que voldrà tenir la pilota, serà una altra final. A
veure com ens adaptem, juguem a casa, coneixem més bé el camp i tindrem
més confiança al estar al costat del nostre públic. Esperem fer un
bonpartit.
Aquest curs va començar jugant al
mig del camp i en l'últim partit va ser el lateral dret titular.
Continua sent un comodí molt polivalent.
De
pivot, feia molts anys que no hi jugava, i una vegada hi he tornat m'hi
sento molt còmode. En el lateral dret ara hi ha la competència d'en
Carlos Albarrán, que és un jugador espectacular, però jo jugaré on el mister necessiti.
A
l'estiu va ser un dels pocs jugadors que van continuar a l'equip
després del descens. Va haver-hi alguna possibilitat de sortir?
Va
haver-hi algun cant de sirena, però no es va materialitzar res i, a
més, jo ho tinc tot aquí, el contracte amb el Llagostera, la família,
els estudis... així que no hi va haver cap problema per continuar.