Per a alguns, la segona B és un pou. Per a d'altres, suposa una
oportunitat majúscula. I, enmig, també hi ha un grup d'equips que viuen
instal·lats en la categoria de bronze i la consideren el seu territori
natural. Els objectius són tan variats com les situacions que viu cada
club, però si hi ha un tret que torni a caracteritzar el grup tercer de
segona B aquesta temporada és que hi ha candidats a l'ascens per triar i
per remenar. Després, la realitat d'un futbol molt menys previsible que
el d'elit fa que els grans ensopeguin, que els Davids es carreguin els
Goliats i que els mitjans acabin lluitant, de manera gairebé aleatòria,
per pujar o per evitar baixar. Aquesta és la màgia d'una categoria que,
menystinguda pel gran públic, té molta salsa. Pot passar de tot.
Enguany, a més, manté un fort accent català: la meitat dels equips del
grup són d'aquí.
Quan abans de començar es fan travesses, tothom
mira els equips que vénen de dalt. Enguany li ha tocat al Llagostera,
que és el gran favorit. Després de dues temporades vivint al núvol del
futbol professional, el conjunt blaugrana ha tornat a segona B.
L'entitat de la Costa Brava, això sí, no va estirar més el braç que la
màniga mentre vivia el somni de la LFP i, aprofitant els recursos que
tenen els equips acabats de descendir, i també la condició de club
apetible, ha configurat un bloc que fa molta patxoca. Una espècie d'All
Star
de futbolistes que el curs passat van destacar a segona B però que
no han fet el salt al futbol professional, com ara Marc Martínez, Alex
Colorado i Valentín Merchán, al qual s'hi han de sumar homes amb passat a
la LFP. Vaja, que tot i mantenir un missatge prudent, Oriol Alzina va
fort.
Si el Llagostera té una plantilla cridada a batallar per
l'ascens, de la del Barça B se'n pot dir el mateix. Després d'una
temporada decebedora, en què només l'experiència dels fitxatges d'hivern
va salvar el filial blaugrana de sofrir, aquesta campanya Gerard López
ha fet un bloc al seu gust que combina la qualitat i el potencial de les
joves promeses del planter –Aleñá n'és enguany el màxim exponent– amb
l'experiència de jugadors més bregats com ara Perea i Fali, que es
queden. Amb aquesta combinació, els blaugrana imposen respecte als
rivals.
Llagostera i Barça B a banda, entre els equips cridats a
batallar per la part alta s'hi ha de comptar, almenys perquè la
temporada passada es van quedar a les portes de l'ascens en el
play-off,
amb el Vila-real B, l'Hèrcules i el Lleida. Val a dir, això sí, que
l'equip de la Terra Ferma d'aquesta campanya no té gairebé res a veure
amb el de l'anterior. Els impagaments i la mala sintonia entre la
plantilla i la directiva han propiciat que s'hagi fet foc nou i que
hagin marxat gairebé tots els referents, començant pel tècnic. Gustavo
Siviero té el llistó molt alt i tocarà confiar en el bon ull del
director esportiu, Jordi Esteve, que sol encertar configurant projectes.
Cada
temporada hi ha sorpreses i la passada l'equip revelació va ser el
Cornellà de Jordi Roger. L'entrenador verd, doncs, té el llistó molt alt
i sap que el nivell d'exigència ha pujat. Almenys, després de dos
cursos en la categoria, ja no es pensa només en la permanència. Val a
dir, això sí, que el tècnic és tant exigent com realista, i sap que
haurà de conjuntar un bloc continuista però que la majoria
d'incorporacions són jugadors molt joves i poc bregats a segona B. Un
altre equip que ha fet una aposta similar, lògicament, ja que és un
filial, és l'Espanyol B. Els blanc-i-blaus, que estrenaran tècnic –David
Gallego substitueix Lluís Planagumà–, gairebé no han fet fitxatges, ja
que les baixes que hi ha hagut s'han cobert amb futbolistes del juvenil.
Una estratègia arriscada, però que està donant molt bons resultats els
últims anys.
Dues revolucions
Els
aficionats de l'Hospitalet i del Sabadell necessitaran unes quantes
setmanes per familiaritzar-se amb la plantilla del seu equip. I és que
als dos clubs s'ha viscut un estiu de canvis institucionals que han
afectat la planificació esportiva. A la Nova Creu Alta, per exemple,
s'ha decidit trencar amb el projecte iniciat fa un any, s'ha passat del
mitjà al curt termini, i els nous inversors han fet un bloc pragmàtic i
experimentat. El nou tècnic, José Solivelles, no vol parlar d'objectius,
però al Vallès es mira més cap amunt que cap avall. A l'Hospitalet, en
canvi, ningú no amaga que la fita és la permanència. Amb el segon tècnic
més jove de la categoria, Ismael García (28 anys), el club riberenc ha
fet una plantilla econòmica però farcida de noms reconeguts en el futbol
de bronze. A banda de salvar-se, l'entitat pretén reactivar una entitat
instal·lada en el tedi.
A Badalona, d'altra banda, hi ha
estabilitat institucional en una temporada que ha de ser històrica per
la inauguració del nou estadi. Això sí, en l'aspecte esportiu, s'han fet
molts canvis. Manolo González ha mantingut els referents i s'ha
envoltat de diferents perfils de futbolista per assentar una base per al
futur. La idea del tècnic és molt clara: no haver de fer tants
fitxatges l'estiu vinent.
Mana la il·lusió
Més
enllà del Llagostera, enguany hi ha dos catalans nouvinguts més: el
Prat i el Gavà, acabats d'ascendir. Els dos clubs afronten la temporada
amb il·lusió i amb projectes renovats. Això sí, el pilars de l'ascens
s'han intentat mantenir. Pedro Dólera, fidel al seu estil, va reforçar
ràpid l'equip amb una mescla dels jugadors més destacats de tercera amb
altres rodats a segona B. A Gavà, d'altra banda, la política ha estat
similar, però els reforços han anat arribant de més lluny.
