Tant el Nàstic com el Llagostera tenen en la memòria rivals contra
els quals s'hi han enfrontat un munt de vegades, i fruit de molts
enfrontaments i del pas dels anys s'ha anat generant una certa
rivalitat. En el cas dels grana, és ben conegut el derbi del Camp de
Tarragona contra el Reus i els enfrontaments contra clubs com el
Sabadell i el Sant Andreu, duels que al llarg de la història s'han
repetit més d'una trentena de vegades. A Llagostera, la història recent
de l'entitat va lligada a partits contra l'Hospitalet i el Prat, clubs
amb els quals entre lliga i copa s'han trobat una desena de cops. Pel
que fa al partit d'aquesta setmana entre tarragonins i llagosterencs,
tan sols s'han enfrontat en competició oficial en sis ocasions, i els
cara a cara tot just es remunten a fa tres cursos. Així doncs, és
evident que la rivalitat que existeix no s'ha creat per les vegades que
s'han trobat, sinó per la intensitat dels xocs.
I és que el
Llagostera, en la seva curta història en el futbol estatal, s'ha
convertit en una verdadera creu per al Nàstic. En aquestes sis vegades
que s'han vist les cares, l'equip grana ha aconseguit guanyar tres
partits, un va acabar amb empat i tan sols dos s'han decantat a favor
dels llagosterencs. Això sí, les dues victòries del club gironí han
estat decisives i han obert una bona ferida en el record de l'afició del
Nàstic.
Per a tothom és ben recordat el que va passar el 21 de
juny del 2014, en què el conjunt d'Oriol Alsina va posar fi a una ratxa
de disset partits sense perdre del Nàstic –entre lliga i fase d'ascens–
per sumar un triomf que els enviava a 2a A. El malson tarragoní a
Llagostera, però, ja havia tingut un primer capítol un any abans.
L'ascensor s'atura
Javi
Salamero, actual secretari tècnic del Llagostera juntament amb Gerard
Escoda –també exNàstic–, va començar el curs 2012/13 sent la mà dreta
d'Oriol Alsina en la direcció esportiva llagosterenca. A l'octubre,
Salamero va rebre la trucada del Nàstic per fer-se càrrec d'un equip que
no acabava d'arrencar en la lliga. Mitjançant l'extècnic del Girona, el
conjunt grana va aixecar el vol i amb una espectacular ratxa de vuit
victòries consecutives va passar del dotzè lloc –a 18 punts de la fase
d'ascens– a situar-se sisè a només dos punts del quart classificat quan
encara quedaven sis jornades per a la fi del curs: “Vam canviar algunes
coses tàctiques, però sobretot van arribar els bons resultats i, quan
això passa, tots els missatges arriben amb més facilitat. La ratxa era
el fruit d'una gran pinya”, recorda Salamero, que té un magnífic record
d'aquella època: “És una de les etapes més enriquidores de la meva vida
esportiva i, a més, vam tenir bons resultats al terreny de joc.”
Aquella
ascensió, però, va quedar aturada en la jornada 37 a causa d'una
derrota al camp del Llagostera. L'afició grana, convençuda que la feina
més difícil de remuntar des de la zona baixa ja s'havia fet, va donar
suport en massa al seu equip i més de 500 nastiquers van presenciar el
duel en directe. El partit va ser tens, i al final el va acabar decidint
un gol d'Enric Pi des del punt de penal: “Del partit recordo que va ser
molt travat i que vaig acabar expulsat. Considerava que mereixíem més.
Vam arribar al partit molt justos de forces, amb molts jugadors tocats
físicament, però tot i així vam competir”, remarca Salamero, que també
recorda que la derrota va ser una bona patacada: “La derrota va ser
força traumàtica, ja que després d'una gran ratxa ens vam veure frenats
i, de fet, ja no vam aixecar el cap en la resta de lliga”, recorda
l'exentrenador grana, conscient que aquell partit va ser el punt final a
les aspiracions de jugar la fase d'ascens a la 2a divisió A.
Amb bones sensacions
Salamero
va acabar el curs a Tarragona, però no va renovar pel conjunt grana:
“Per les sensacions amb què vaig acabar la lliga i per les converses que
tenia amb els directius, hauria renovat, però vaig entendre
perfectament que amb l'entrada de Promosport en la gestió esportiva del
Nàstic jo no hi tenia cabuda. Ho vaig acceptar i vaig marxar com un
senyor.”
Per a Javi Salamero, el duel de diumenge també serà un
retrobament i espera que, a banda del gran ambient que hi pugui haver,
la rebuda hostil no vagi a més: “Tothom té tot el dret de fer el que
consideri que s'ha de fer, i més a casa seva. Jo crec que escalfar molt
l'ambient és un error, però estic segur que més enllà de l'animació que
hi pugui haver no passarà res més. L'afició del Nàstic em va ensenyar
que és exemplar, i confio que ho mantindrà aquesta setmana”, explica el
que va ser tècnic dels grana.
