Ruymán Hernández (Las Palmas, 5/10/1986) fa més de set mesos que
s'està recuperant d'un trencament dels lligaments encreuats que es va
fer al camp del Tenerife l'abril passat. El central canari explica el
calvari que ha passat allunyat dels terrenys de joc, i es mostra
optimista per reaparèixer després de les vacances nadalenques.
Com es troba? Sembla que ja comença a veure la llum.
Sí,
estic en el tram final de la recuperació, però sembla que no s'hagi
d'acabar mai. Hem tingut diversos contratemps en la recuperació,
principalment dos mesos que vaig haver de parar per culpa del líquid que
tenia al genoll. Llavors vam decidir continuar treballant i el líquid
va anar disminuint, tot i que després vaig tenir una tendinitis, potser
per forçar-ho massa, un fet relativament normal en aquest tipus de
lesions. Vam disminuir la intensitat quinze dies i ara fa una setmana
que vam tornar a arrencar, amb precaució, treballant la força de manera
més controlada. Vaig millorant cada dia, però s'ha d'anar pas a pas.
Quins terminis es marca per reaparèixer?
El
meu objectiu era estar a punt abans de Nadal, però amb tot el que ha
passat serà complicat. Ja no em plantejo quan estaré a punt, sinó
treballar i avançar, encara que sí que espero reaparèixer després de
Nadal, el dia a dia ho marcarà. El genoll en si respon bé, ara ja es
tracta d'una qüestió muscular, que necessita temps. Si Déu vol la
setmana vinent ja em calçaré les botes per tocar pilota, i espero entrar
en dinàmica de grup a finals de desembre.
Pel que m'explica ho ha passat força malament...
Sí,
són lesions que ningú vol tenir, per a un jugador estar tant de temps
aturat és dur. No tan sols pel fet de no jugar, també per no poder estar
entrenant amb els companys, ja que tu fas la teva rutina personal i et
fa tenir menys relació amb la resta de jugadors. És difícil no sentir-te
futbolista ni tan sols en els entrenaments, aquesta sensació de tenir
el tacte amb la pilota... Però és part de la feina, jo sempre dic que el
que treballa en una oficina no té aquestes lesions. S'ha d'intentar
acatar-ho i portar-ho de la millor manera possible, encara que costa,
perquè tens alts i baixos.
Vostè ha estat qui més ha rebut, però l'equip en general no té gaire sort amb les lesions.
I
tant, i aquesta temporada s'ha accentuat. Són adversitats que a vegades
tens, i ara ens vénen totes juntes. Hem d'intentar superar totes
aquestes pedres en el camí, també en el vessant esportiu, i fer-ho al
més aviat possible. Sabem que la truita s'acabarà girant tard o d'hora.
La sort és que la plantilla és llarga per suplir les baixes.
Sí, i això ha anat bé, perquè aquest problema és molt important per a nosaltres.
Què me'n diu del rendiment de l'equip en el primer terç de lliga? S'ha de millorar...
Sí.
A casa estem bé, però a vegades tenim mala sort de cara a gol, com
també ens va passar al principi de la temporada passada, i a fora hem de
sumar més. Ara ens ve un mes molt complicat, amb la copa pel mig, i
haurem d'estar molt forts per arribar a les vacances de Nadal amb
millors sensacions.
