MARCOS TÉBAR MIGCAMPISTA DEL LLAGOSTERA
“Els empats ja no ens serveixen de res”
“Estem a pocs punts de sortir del descens i per tant encara tenim possibilitats, tots creiem en la salvació”
“Serà difícil sumar-ho tot en els sis partits que ens queden a casa, hem d'intentar guanyar-ne algun a fora”
Tébar, en plena acció amb el Llagostera. Foto: E. D.
Canals relacionats
Amb el Girona la situació era semblant i ho vam aconseguir. Ara podem fer el mateix
Estic molt content d'haver vingut al Llagostera, he tornat a disfrutar del futbol i cada cop estic millor
Marcos Tébar (Madrid, 7/2/1986) és segurament el fitxatge d'hivern
més rendible del Llagostera. Peça indiscutible al mig del camp
llagosterenc, Tébar confia plenament en les possibilitats de salvació
del seu equip i recorda que amb el Girona el curs 2011/12 ja van
aconseguir revertir una situació molt semblant a la que viu actualment
el Llagostera.
El Llagostera és a cinc punts de la zona de permanència quan falten deu jornades per al final. Encara hi són a temps.
I
tant, encara queden 30 punts en joc i dels deu partits que queden sis
són a casa, on estem molt bé. Hem de començar guanyant el pròxim partit
contra el Bilbao Athletic a Palamós, que és clau, per així retallar
distàncies amb els equips de dalt.
Així la plantilla creu fermament en la salvació?
Sí,
tenim jugadors que han passat situacions semblants en altres equips i
sabem que els últims deu partits són determinants. Estem a pocs punts de
sortir del descens i això vol dir que encara tenim possibilitats, tots
creiem en la salvació.
Com bé diu, ja sap què és superar una situació semblant, com la que va viure amb el Girona el curs 2011/12.
Sí,
crec que era una situació fins i tot pitjor, amb un canvi de tècnic pel
mig i, a més, al club no hi havia una situació estable com sí que tenim
aquí, que sabem que l'entrenador seguirà i que lluitarem fins al final
de la mateixa manera que ho hem fet fins ara. Ja no es poden deixar
escapar més oportunitats perquè cada vegada queda menys, però hem de
tenir tranquil·litat. Amb el Girona la situació era semblant i al final
ho vam aconseguir, ara podem fer el mateix.
De moment estan aguantant gràcies als bons números a casa, perquè a domicili el bagatge és desastrós (dos punts de 51).
Sí,
a fora de casa les coses no estan sortint bé. Hem fet bons partits,
però al final no s'han aconseguit sumar els punts esperats i ara hem
d'intentar guanyar primer aquest pròxim partit a casa i després anirem
al camp del Numància amb la intenció de canviar aquesta ratxa negativa a
domicili.
Com s'explica que l'equip canviï tant en els partits de casa respecte als de camp contrari?
Ara
ja no es pot parlar de sort, després de tants partits potser ja és un
tema més mental, que a casa sortim d'una manera i a fora d'una altra.
També és cert que a domicili sempre és més complicat guanyar, però no és
excusa.
Creu que per salvar-se en faran prou amb els punts de Palamós, o creu que també s'haurà d'aconseguir alguna cosa a fora?
Serà difícil sumar-ho tot en els sis partits que ens queden a casa, n'haurem de guanyar algun a fora.
Ara ja s'ha d'anar a arriscar, perquè un empat ja no serveix de res, ni a Palamós ni a domicili.
Ja
no ens serveixen els empats, hem d'anar a guanyar tots els partits,
perquè hem d'eixugar cinc punts. Si aquest cap de setmana guanyem el
nostre partit i ens acompanyen la resta de resultats, ens podríem situar
a només un partit de sortir del descens, però ja no podem especular.
El
calendari pot semblar atractiu (sis dels últims deu partits a casa i
amb tres enfrontaments directes contra rivals de la zona baixa), però
tots els equips encara tenen coses en joc i no serà fàcil.
Sí,
ara està tot molt ajustat, tant a dalt com a baix, i encara no hi ha
res definit. Estem veient partits amb victòries d'equips de la part
baixa de la taula en camps dels de dalt, així que qualsevol equip pot
guanyar a qualsevol.
Cada vegada hi ha menys
equips implicats en la lluita per la salvació. De fet, ara mateix només
n'hi ha cinc de clars per quatre places de descens.
Sí,
si haguéssim guanyat l'últim partit al camp de la Ponfe els hauríem
situat de ple en la lluita, ara s'han escapat una mica, però tampoc és
definitiu, perquè encara han de sumar 10 o 12 punts per salvar-se. El
mateix passa amb el Mallorca, que sí que ha agafat una bona ratxa, i amb
el Numància, que està una mica millor.
Els tres partits contra els rivals directes i el ‘goal average' contra aquests equips serà vital.
Exacte,
si arribem al partit al camp de l'Osca amb possibilitats serà un partit
determinant, però primer toca guanyar contra el Bilbao Athletic, ens hi
estem jugant la vida i això s'ha de notar des del principi.
Va
arribar al Llagostera en el passat mercat d'hivern i ja acumula gairebé
1.000 minuts; és un fix en l'equip i segurament el fitxatge d'hivern
més rendible. En aquest sentit, deu estar satisfet, no?
Sí, estic molt content d'haver vingut, el mister m'està donant molta confiança i cada cop estic millor, intento fer la feina que ell em demana per intentar guanyar partits.
Hauria vingut al Llagostera si hagués sabut com anirien les coses?
Vindria
igualment, perquè estic disfrutant del futbol un altre cop, feia molt
de temps que no jugava a Anglaterra i necessitava una experiència així,
jugar i agafar minuts.
Veu el Girona amb possibilitats de jugar el ‘play-off' d'ascens i pujar?
Crec que sí, si el Girona entra al play-off serà un equip molt dur i tant de bo pugi, ja que el curs passat no va poder pujar.
EL QÜESTIONARI
Un estadi.
El Bernabéu.
Un company.
Benja.
Un entrenador.
Rubi.
Una experiència.
Debutar a primera divisió amb el Madrid.
Una virtut.
La tranquil·litat.
Un defecte.
Tenir massa ambició.
Una cosa que canviaria de la seva carrera esportiva.
La lesió que vaig tenir.
Un ídol.
Guardiola.
El millor migcampista de 2a A.
Merino, de l'Osasuna.
Un plat.
Gaspatxo manxec.
Un restaurant.
Casa Juan, de Madrid.
Un pub/discoteca.
El One, de Girona.
Una afició.
El pàdel.
Un prototip de noia.
Alta, morena i ulls foscos.
Un amor platònic.
Eva Mendes, l'actriu.
Un somni.
Tornar a jugar a primera divisió.
Un projecte de futur quan es retiri.
Alguna cosa relacionada amb el futbol, però encara no ho sé.
La instrucció que més sent dir a Alsina durant els partits.
“Va, fort!”
Una diferència entre el Girona i el Llagostera.
L'estadi.
L'altre dia va anar al Camp Nou. Qui volia que guanyés, el Barça o l'Atlético?
Només vaig anar a disfrutar de bon futbol.
