Segones parts de poc èxit
El Llagostera està patint en primera persona el mur del segon any en la categoria
En els darrers deu cursos, la meitat dels equips que afrontaven el segon any han empitjorat la seva classificació
El Llagostera està vivint en primera persona les dificultats que la
majoria de conjunts tenen quan afronten el segon any consecutiu en la
categoria. L'equip dirigit per Oriol Alsina va firmar un gran any en el
debut a segona A i pensar que es podria millorar la novena plaça
assolida el curs passat era força agosarat amb les estadístiques al
davant. En les darreres deu campanyes a segona A, només deu equips han
millorat en el segon curs consecutiu en la categoria la posició assolida
l'any del debut, una dada significativa que reflecteix a la perfecció
el mur que apareix per a un equip en la segona temporada. Si no millora
els números i aconsegueix una reacció brillant, el conjunt llagosterenc
podria engreixar el grup de vuit equips que en el segon curs baixen de
categoria, una altra dada significativa que explica les dificultats de
tots. “Vulguis o no, les estadístiques d'aquesta mena se solen complir.
De fet, ho estem comprovant en primera persona. Estem patint, però
esperem ser a temps de solucionar-ho i salvar la categoria”, comenta un
dels capitans del Llagostera, el porter titular, René Román.
Sense etiquetes
La
bona trajectòria que va aconseguir el Llagostera la temporada passada
ha provocat que enguany els blaugrana ja no tinguin l'etiqueta d'equip
novell i rebel, a l'hora d'enfrontar-se a segons quins rivals. El fet de
no sorprendre els contrincants, sobretot lluny de l'estadi
Palamós-Costa Brava, impedeix als gironins utilitzar qualsevol carta
amagada. “No sé ben bé per què però als equips els costa molt mantenir
el nivell en el segon curs a segona A, però potser el fet de no ser ja
una novetat fa que els rivals estiguin més atents. Ara tothom ens té més
respecte i això fa que costi molt més tirar endavant els partits”,
admet el porter andalús René Román, que puntualitza aspectes diferents
entre l'any passat i aquest: “El curs passat ningú comptava amb
nosaltres i ens vam guanyar el respecte de la categoria gràcies a la
bona temporada que vam fer tots. Això aquesta campanya ho estem notant. A
casa mantenim els bons números, però a fora ens costa molt. Els equips
ja no reben com rebien el Llagostera.”
El conjunt gironí ha estat des de principi de curs a la part baixa de la classificació. Sense enllaçar dues victòries i sense deixar la porteria a zero en cap dels divuit desplaçaments que ha fet en les 35 jornades disputades, els d'Oriol Alsina no han tingut capacitat de reacció en cap tram del campionat –en l'actualitat sumen tres jornades sense perdre, la millor ratxa–. “El curs passat vam agafar una bona dinàmica més aviat. No encaixàvem gols i, a domicili, érem un equip sòlid. Vam acabar l'any molt bé, però aquest no hem assolit una bona ratxa de dues o tres victòries, encara que actualment en sumem tres sense conèixer la derrota”, sentencia René Román, convençut que si l'equip aconsegueix la primera victòria a domicili dissabte contra l'Osca, un rival directe, les portes de la salvació s'obriran de bat a bat per a un bloc que s'ha acostumat a competir des de la part baixa, un aspecte que pot arribar a ser positiu davant de conjunts com l'Albacete o la Ponferradina. “Aquest partit és ser o no ser. Si perdéssim, que esperem que no, diríem adéu a gairebé totes les possibilitats de salvació. Si guanyem ho veurem tot amb uns altres ulls i afrontarem amb moltes ganes els dos duels seguits com a locals. El fet de jugar contra un rival directe permet assegurar que si tu sumes tres punts el contrincant no en suma cap”, diu el porter, un dels pals de paller de l'equip d'Alsina.
Precisament René, en el seu debut a segona A la temporada 2013/14, amb el Jaén –novell aquell curs en la categoria–, va baixar a segona B, com els ha passat a onze equips més en les últimes deu campanyes, sense possibilitats de sumar un segon any.
El conjunt gironí ha estat des de principi de curs a la part baixa de la classificació. Sense enllaçar dues victòries i sense deixar la porteria a zero en cap dels divuit desplaçaments que ha fet en les 35 jornades disputades, els d'Oriol Alsina no han tingut capacitat de reacció en cap tram del campionat –en l'actualitat sumen tres jornades sense perdre, la millor ratxa–. “El curs passat vam agafar una bona dinàmica més aviat. No encaixàvem gols i, a domicili, érem un equip sòlid. Vam acabar l'any molt bé, però aquest no hem assolit una bona ratxa de dues o tres victòries, encara que actualment en sumem tres sense conèixer la derrota”, sentencia René Román, convençut que si l'equip aconsegueix la primera victòria a domicili dissabte contra l'Osca, un rival directe, les portes de la salvació s'obriran de bat a bat per a un bloc que s'ha acostumat a competir des de la part baixa, un aspecte que pot arribar a ser positiu davant de conjunts com l'Albacete o la Ponferradina. “Aquest partit és ser o no ser. Si perdéssim, que esperem que no, diríem adéu a gairebé totes les possibilitats de salvació. Si guanyem ho veurem tot amb uns altres ulls i afrontarem amb moltes ganes els dos duels seguits com a locals. El fet de jugar contra un rival directe permet assegurar que si tu sumes tres punts el contrincant no en suma cap”, diu el porter, un dels pals de paller de l'equip d'Alsina.
Precisament René, en el seu debut a segona A la temporada 2013/14, amb el Jaén –novell aquell curs en la categoria–, va baixar a segona B, com els ha passat a onze equips més en les últimes deu campanyes, sense possibilitats de sumar un segon any.
EL PROTAGONISTA
Als equips els costa molt mantenir el nivell
en el segon curs. El fet de no ser una novetat fa que els rivals
estiguin més atents
I DOS MÉS
Les estadístiques d'aquesta mena se solen complir. De fet, ho estem comprovant en primera persona
René Román
porter del llagostera
EL MÉS NORMAL
El curs passat ningú comptava amb nosaltres i ens vam guanyar el respecte de la categoria. Això aquesta campanya ho estem notant
L'ESPERANÇA
El Llagostera i l'Albacete podrien afegir-se als equips que baixen en el segon any
Els gironins van firmar un gran curs de debut i millorar-ho era molt complicat
Tot i empitjorar el primer any, els blaugrana tenen l'objectiu de salvar-se
El Leganés, una excepció en l'última dècada?
En les darreres deu
temporades, els equips han hagut de batallar molt per millorar, en el
seu segon any en la categoria, els números firmats en el debut. De fet,
només nou equips ho han pogut fer entre els 40 que han estat novells en
algun moment a segona A. Un va ser el Girona, que en la temporada
2009/10 va millorar la setzena posició del debut en l'any anterior, tot i
que ho va aconseguir en els darrers instants de lliga i amb la soga al
coll. I és que el gol de Kiko Ratón de penal va salvar el Girona i li va
permetre escalar diverses posicions en una part baixa molt igualada.
Un dels equips que enguany podrien crear una excepció sense precedents en l'última dècada és el Leganés. El conjunt madrileny està firmant un segon any seguit en la categoria brillant. Els d'Asier Garitano estan situats en el primer lloc de la taula, és a dir, en ascens directe a primera divisió. El coixí de cinc punts respecte al tercer classificat atorga al Leganés la condició de favorit a pujar de categoria, un exemple de bona gestió del club i de la plantilla.
Un dels equips que enguany podrien crear una excepció sense precedents en l'última dècada és el Leganés. El conjunt madrileny està firmant un segon any seguit en la categoria brillant. Els d'Asier Garitano estan situats en el primer lloc de la taula, és a dir, en ascens directe a primera divisió. El coixí de cinc punts respecte al tercer classificat atorga al Leganés la condició de favorit a pujar de categoria, un exemple de bona gestió del club i de la plantilla.
