Article de @lesportiucat
Una imatge de la graderia del Nou Estadi de Tarragona. L'afició grana es va fer sentir de valent Foto: E.MAGRE.
Dues hores abans del partit, més d'un centenar d'aficionats grana ja escalfaven l'ambient
El Llagostera va suportar un ambient hostil però dins els cànons d'un matx de rivalitat entre dos clubs
El Llagostera va visitar ahir el Nou Estadi de Tarragona. El conjunt
gironí sabia que el desplament seria a territori enemic des d'aquell 21
de juny del 2014, quan un gol de Nuha va permetre als llagosterencs
pujar a segona A i accedir al món professional i deixar, de retruc, el
Nàstic a la cuneta o, el que és pitjor, un any més a l'infern de la
segona B, una categoria sense sentit però, a la fi, el pas previ a la
professionalitat. Passaven dos minuts de dos quarts de quatre de la
tarda quan l'autocar del Llagostera va fer acte de presència a
l'esplanada d'entrada al Nou Estadi. Prèviament, unes dues hores abans
de l'enfrontament, més d'un centenar d'aficionats grana ja escalfaven
motors, un fet clau en una visita tan especial i vital per afrontar les
baixes temperatures en l'ambient. El bar del costat del camp presentava
un aspecte immillorable en la prèvia d'un partit del Llagostera, i és
que el conjunt gironí no està acostumat a aixecar grans expectacions en
els desplaçaments que ha de fer per la categoria. A Tarragona esperaven
el Llagostera, i els gironins ho sabien. Entre insults de “puta
Llagostera, puta Girona”, l'expedició blaugrana va accedir al recinte.
Cinc furgonetes dels cossos antiavalots dels Mossos d'Esquadra i dotze
persones de la seguretat privada contractada pel Nàstic –comptades per
un servidor– van protegir degudament el vehicle i els jugadors
llagosterencs, que, suportant insults –m'atreveixo a dir que dels més
típics en qualsevol entorn futbolístic, no per això aprovables–, van
dirigir-se cap al vestidor per preparar-se per a la batalla oportunament
preparada i organitzada pel club tarragoní.
El seny entre l'afició grana va vèncer la tensió creada pels clubs des d'aquella tarda d'estiu. El Llagostera va haver de suportar un ambient hostil, però dins els cànons que marquen un partit de rivalitat, tot i que recent, entre dos clubs catalans. I és que, segurament, el que va fer més mal als aficionats del futbol català és que, amb el gol de Nuha, un equip del país es quedava sense l'ascens a segona A.
Del matx, poca cosa a dir, més enllà dels xiulets de l'afició grana per rebre els jugadors llagosterencs en l'escalfament previ al duel. Especialment sonors van ser els que anaven dirigits a Oriol Alsina, que no va tenir cap mania a sortir amb pas pausat damunt l'herba de l'estadi tarragoní. En els prolegòmens del partit, animats per la megafonia de l'estadi, els càntics a favor del Nàstic i els xiulets en contra del Llagostera van ser constants. Els que van rebre més van ser Alsina, quan va anar cap a la seva zona tècnica, i Querol, que va haver de suportar tota mena d'insults. Cap dels dos no va respondre als crits contraris, que van arribar al seu punt àlgid amb la crida dels onzes inicials. Els protagonistes llagosterencs no es van poder sentir de cap manera, i és que en aquell moment començava la vendetta grana, que va tenir un sol moment de pausa, coincidint amb el minut de silenci dedicat a les víctimes dels atemptats de París. “Sou quatre gats” o “A segona B!” van ser els crits més utilitzats en la grada del gol on se situa la penya Orgull Grana, els més crispats i animats. Tot això, amb respecte, sobretot amb la victòria grana ben lligada.
El seny entre l'afició grana va vèncer la tensió creada pels clubs des d'aquella tarda d'estiu. El Llagostera va haver de suportar un ambient hostil, però dins els cànons que marquen un partit de rivalitat, tot i que recent, entre dos clubs catalans. I és que, segurament, el que va fer més mal als aficionats del futbol català és que, amb el gol de Nuha, un equip del país es quedava sense l'ascens a segona A.
Del matx, poca cosa a dir, més enllà dels xiulets de l'afició grana per rebre els jugadors llagosterencs en l'escalfament previ al duel. Especialment sonors van ser els que anaven dirigits a Oriol Alsina, que no va tenir cap mania a sortir amb pas pausat damunt l'herba de l'estadi tarragoní. En els prolegòmens del partit, animats per la megafonia de l'estadi, els càntics a favor del Nàstic i els xiulets en contra del Llagostera van ser constants. Els que van rebre més van ser Alsina, quan va anar cap a la seva zona tècnica, i Querol, que va haver de suportar tota mena d'insults. Cap dels dos no va respondre als crits contraris, que van arribar al seu punt àlgid amb la crida dels onzes inicials. Els protagonistes llagosterencs no es van poder sentir de cap manera, i és que en aquell moment començava la vendetta grana, que va tenir un sol moment de pausa, coincidint amb el minut de silenci dedicat a les víctimes dels atemptats de París. “Sou quatre gats” o “A segona B!” van ser els crits més utilitzats en la grada del gol on se situa la penya Orgull Grana, els més crispats i animats. Tot això, amb respecte, sobretot amb la victòria grana ben lligada.
Publicat a
- L'Esportiu. Comarques Gironines 23-11-2015 Pàgina 10
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui