"Vides connectades". Article de @educiu a @lesportiucat

Edu i Joan Oriol

Vides connectades

Els bessons Edu Oriol (Llagostera) i Joan Oriol (Mallorca) han jugat més de mitja vida junts i diumenge podrien coincidir a Palamós, ara com a rivals, una situació que fa anys que no viuen

Els germans mantenen una relació molt estreta des de petits i ara han deixat enrere la mateixa lesió

11/03/16 02:00 - llagostera/palma - Edu Ciurana

Edu Oriol i Joan Oriol, la temporada passada defensant la samarreta del Rapid de Bucarest

1

“La famíliacrec que anirà amb el Llagostera, perquè estem més necessitats. Serà un duel especial, bonic i molt important”, diu Edu

“Vull que se salvinel Mallorca i també el Llagostera, pel meu germà, però és una ‘final' i volem guanyar”, comenta Joan

Sempre s'ha dit que la relació entre dos germans bessons sol ser molt estreta. En el cas d'Edu i Joan Oriol (Cambrils, 5-11-1986) ho és tant en el terreny personal com també en el professional, i és que tots dos han compartit, i segueixen compartint, moltes coses en el món del futbol. Els germans Oriol van jugar junts dels 6 als 21 anys –menys durant una petita cessió d'en Joan al Gavà– entre l'EFV Cambrils, la Pobla Mafumet i el Reus (hi estaven cedits pel Nàstic, club amb el qual no van debutar amb el primer equip), fins que tots dos van emprendre camins diferents la temporada 2008/09, quan l'atacant (Edu) va fitxar pel Sant Andreu i el lateral esquerre (Joan) va recalar al filial del Vila-real, dos equips de segona B. Aquella temporada va ser l'última en què els dos bessons van coincidir al terreny de joc com a rivals –la temporada 2011/12 van estar a punt de fer-ho a primera divisió quan jugaven al Saragossa (Edu) i el Vila-real (Joan), però aquest últim es va lesionar–, un fet que es podria repetir diumenge al Palamós-Costa Brava amb l'extrem defensant la samarreta del Llagostera (va fitxar-hi en el mercat d'hivern) i el lateral, la del Mallorca.

Il·lusió i competència

Els germans Oriol, que el curs passat havien tornat a coincidir temporalment a l'estranger, al Blackpool i al Ràpid de Bucarest, se citen ara en un duel vital per als seus equips, i és que tant els gironins (cuers, a vuit punts de la salvació) com els balears (divuitens, a només tres punts del descens) estan molt necessitats. Els dos futbolistes destaquen que per a ells serà un partit especial, encara que també deixen clar que els sentiments personals quedaran de banda durant el partit. “La família té moltes ganes de venir a veure'ns, crec que en aquest cas aniran amb el Llagostera, perquè tenim més necessitats. Serà un partit especial, bonic i molt important per a tots, perquè si nosaltres no guanyem quedarem a deu o onze punts del Mallorca i per a ells també és una final, ja que som un rival directe. Segur que els entrenadors voldran que parlem entre nosaltres per saber les alineacions del rival, però ja som grans per saber-ho separar i que cadascú posi l'equip que vulgui”, explica Edu Oriol, unes paraules que concorden perfectament amb les del seu germà bessó: “És un partit molt especial per als dos i per a la família. Som dos equips de la part baixa de la taula i estem necessitats, ells molt més, però ara nosaltres encadenarem dues finals decisives, contra ells i l'Osca, que hem d'aprofitar. Vull que se salvin el Mallorca i també el Llagostera, pel meu germà, però és una final i volem guanyar.”

El patiment dels Oriol

La família Oriol ja està acostumada a patir pel desenllaç a final de curs dels equips en què competeixen els seus éssers estimats. Primer ho van viure la temporada 2011/12 a primera divisió, quan el Saragossa (Edu) es va salvar en l'última jornada i el Vila-real (Joan) va baixar, una situació que seria a la inversa un any més tard, amb el retorn a l'elit d'en Joan amb el submarí groc i el descens a segona A del seu germà amb el conjunt aragonès. També el curs 2013/14 un dels germans Oriol va perdre la categoria, en aquest cas en Joan amb l'Osasuna, que va tornar a l'infern.

Iguals fins i tot amb lesions

Curiosament, tant Edu com Joan Oriol arriben al partit de diumenge després de deixar enrere la mateixa lesió intercostal, un handicap que no hauria d'impedir que els dos futbolistes entressin en la convocatòria per al partit. Tots dos confien ser-hi i es defineixen l'un a l'altre. “En Joan és un dels millors laterals de la categoria, molt complet, tècnic i ofensiu, però amb els anys també ha millorat molt defensivament. Quan hem jugat al mateix equip ens hem entès amb una mirada”, comenta Edu Oriol; “És ràpid, vertical, li agrada associar-se i entrar cap a l'interior, té una bona última passada i crec que al Llagostera serà un jugador important en aquesta recta final.”

Junts també al camp

Els germans Oriol van jugar plegats dels 6 als 21 anys –menys durant una petita cessió d'en Joan al Gavà– entre l'EFV Cambrils, la Pobla Mafumet i el Reus (hi estaven cedits pel Nàstic, club amb el qual no van debutar amb el primer equip), fins que tots dos van emprendre camins diferents el curs 2008/09, quan l'atacant (Edu) va fitxar pel Sant Andreu i el lateral esquerre (Joan) va recalar al filial del Vila-real, tots dos equips de segona B. Els dos germans no van tornar a coincidir al mateix equip fins al curs passat, quan es van retrobar tant al Blackpool com al Rapid de Bucarest.