RAFAEL FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, ‘CHUMBI' DAVANTER DEL LLAGOSTERA
“No abaixarem els braços”
“A casa plantem cara a qualsevol equip i ara ens falta guanyar a domicili per tenir més possibilitats de salvació. Hi som a temps”
“És un curs molt difícil per a mi per culpa de les lesions. El gol?, quan entri el primer arribarà la resta”
Chumbi, ahir a la graderia del Josep Pla i Arbonès de Palafrugell Foto: JOAN SABATER.
Canals relacionats
Ara ja no podem anar amb la mentalitat que a domicili un empat és bo, hem d'anar a guanyar
El partit contra el Mallorca era la final de les finals, ja que si hagéssim perdut estaríem morts
El tema de les lesions no me l'explico. He passat de tenir-ne una en cinc anys a quatre en mig
Lluito cada pilota com si fos l'última, però vull marcar i espero fer-ho com més aviat millor
Coincidint amb la seva tornada després de
set partits lesionat el Llagostera ha sumat quatre punts dels últims
sis, que els mantenen amb possibilitats de permanència. Sens dubte ha
contribuït a la reacció de l'equip.
Abans
que jo tornés l'equip ja havia millorat molt pel que fa al joc, i ara
estem aconseguint més punts. Pel que fa a fora de casa, crec que en els
últims partits hauríem merescut sumar més punts, com ara als camps del
Tenerife o de l'Alavés. Personalment tinc moltes ganes de sumar i
aportar el meu granet de sorra, perquè la temporada ha estat molt
difícil per les lesions. M'ha costat assimilar-ho, ja que és molt dur
estar a casa mirant la televisió mentre el teu equip juga.
L'última victòria contra el Mallorca (3-0) podria ser un punt d'inflexió d'aquí a final de curs?
Sí,
amb la situació en què estem tots els partits són finals, a casa no
podem fallar i a fora hem de millorar per poder aconseguir l'objectiu,
però hi som a temps i no ens rendirem. Contra el Mallorca era la final
de les finals, perquè si haguéssim perdut estaríem morts, no
matemàticament, però sí molt tocats anímicament i pel que fa als punts.
La situació del Llagostera encara és molt delicada, però hi ha temps per assolir la permanència. Confien salvar-se?
Sí,
a segona A tothom pot guanyar tothom. En el mercat d'hivern nosaltres
vam fitxar grans jugadors, encara que sense poder gastar tant com altres
equips, com per exemple el mateix Mallorca, però hem fet un bon equip. A
casa plantem cara a qualsevol i ara ens falta sumar a fora per tenir
més possibilitats. Jo vaig venir al Llagostera per tres temporades i el
que vull és que ens salvem i continuar aquí.
Dins del vestidor han fet alguna promesa per si finalment mantenen la categoria?
No,
segur que si s'aconsegueix la permanència ho celebrarem, però ara
l'equip està centrat en la feina i no abaixarem els braços. Ara anem a
un camp complicat com el del Valladolid, però crec que es poden fer
grans coses allà.
Només tindran
possibilitats de salvació si comencen a guanyar d'una vegada a domicili,
començant pel partit d'aquest dissabte a Valladolid.
Exacte,
ara ja és igual contra quin equip ens toqui jugar, ja no podem anar amb
la mentalitat que a fora un empat és bo, hem d'anar a guanyar. Si
després s'empata ja es veurà si el resultat és bo o no depenent de com
hagi anat el partit. Per exemple, al camp de l'Elx ens va semblar poca
cosa sumar un punt, perquè ens van marcar al final.
El
grup d'equips amb possibilitats de baixar cada cop és més reduït, el
que provoca que sigui de vital importància guanyar els ‘goal-average'
particulars.
Sí, últimament ho hem
aconseguit contra l'Albacete i el Mallorca, equips que a dia d'avui
estan en la part baixa de la taula. Ho intentarem fer el millor possible
i ara ens venen partits importants, ens visitaran equips de la part
baixa i en aquests enfrontaments directes no podem fallar.
Aquest curs les lesions li han fet la guitza i s'ha perdut molts partits per aquest motiu. Ha estat el seu gran handicap.
Sí,
un jugador és feliç quan juga i s'entrena, i no estava acostumat a
estar tant de temps aturat, aquest curs ja acumulo quatre lesions i és
una cosa que costa d'entendre, perquè mai m'havia passat. Costa
d'assimilar i t'obliga a fer-te fort mentalment. Ara he jugat dos
partits i només penso a ajudar l'equip.
Ara només li falta el gol, que se li resisteix des de principi de temporada.
Correcte.
Quan l'Oriol em fa broma sempre li dic que quan marqui el primer vindrà
tota la resta. L'altre dia contra el Mallorca vaig marxar a casa
fastiguejat perquè vaig tenir tres ocasions de gol i no en vaig fer cap,
encara que una la va aprofitar en Juanjo per marcar l'1-0. Quan falles
ocasions i l'equip guanya tampoc et treu la son haver-les fallat,
simplement vull ajudar l'equip. Amb jugar i entrenar sóc molt feliç
perquè és el que necessitava, i l'entrenador esta confiant amb mi. El
gol ja arribarà.
Havia passat mai per una mala ratxa així de cara a porteria?
Sí,
però ho portes de manera diferent. Quan ets davanter i jugues si no
marques et fastigueja, però quan et lesiones encara més, perquè no pots
fer-hi ben res. És molt dur, sobretot mentalment, ja que et sents una
mica sol, treballant a part.
Oriol Alsina
sempre destaca la seva entrega i el sacrifici damunt del terreny de joc.
Té mèrit que sense marcar s'hagi guanyat tant la confiança de
l'entrenador.
Jo sempre dic el mateix, que
s'ha de ser honrat i treballar el màxim possible. Sempre intento donar
el millor de mi, lluito cada pilota com si fos l'última i ara,
lògicament, vull marcar, i espero fer-ho com més aviat millor. Però
sobretot vul ajudar l'equip per complir l'objectiu.
En el mercat d'hivern el Llagostera es va reforçar a consciència, sobretot amb jugadors ofensius. Com veu la competència?
És
positiva, també molts fitxatges van venir per les moltes lesions que
hem tingut, que moltes no tenen cap explicació. Jo mateix he passat de
tenir-ne una en les últims cinc temporades a tenir-ne quatre en mig any.
A
l'hivern es va especular que podria deixar l'equip, com per exemple per
anar a l'Hèrcules. Hi va haver alguna possibilitat real d'abandonar el
club?
Això ho va treure la premsa d'allà,
perquè jo no sabia res i mai m'he plantejat sortir d'aquí. Quan algun
equip m'ha trucat jo li he dit que estava bé al Llagostera i que només
volia recuperar-me i jugar. Tampoc em veia anant a cap altre lloc en la
situació en la que estava, lesionat.
Ara que ja fa bastants mesos que és aquí, era el que s'esperava el Llagostera?
Sí,
és un club humil, familiar, que et posa tot al teu favor perquè puguis
estar tranquil i treballar bé, no et posen pressió. És un lloc bonic per
disfrutar, ara només falta complir l'objectiu de la salvació.
Quins plans de futur té a curt/mitjà termini?
Ara mateix només jugar, marcar gols i salvar-nos. I després continuar aquí, per descomptat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui