divendres, 22 d’abril del 2016

"Dos mons diferents". Article de @educiu i J. Sebastian a @lesportiucat

Dos mons diferents

Res a veure. El Llagostera i el Nàstic han capgirat les seves trajectòries poc després del duel de la discòrdia. Els gironins lluiten per no baixar, mentre que els grana ho fan per pujar a primera

Imaz es desespera durant un dels enfrontaments d'aquesta campanya, a la dreta, Palanca, eufòric, celebra una diana Foto: MANEL LLADÓ / ELISABETH MAGRE.
1 2
És evident que el partit que es va disputar al municipal entre el Llagostera i el Nàstic, el 21 de juny del 2014, va marcar un abans i un després per als dos conjunts. El curs següent, els llagosterencs es van estrenar amb bona nota en el futbol professional, jugant per primera vegada a segona A, mentre que els grana van haver d'agafar aire, arromangar-se les mànigues i mantenir la línia d'un projecte d'èxit per tornar a intentar pujar de categoria i abandonar la nefasta i poc rendible segona B. Gairebé dos anys després de l'enfrontament que va crear un cataclisme en les relacions entre les dues entitats, tots dos comparteixen categoria, però lluiten per obtenir objectius d'allò més dispars.
El Llagostera està patint molt per mantenir-se viu en la lluita per la permanència. Sense haver guanyat un partit a domicili –ha sumat tres punts dels 54 possibles–, per tant, sense la regularitat necessària per romandre en posicions tranquil·les, els gironins han estat durant tot el curs en la part baixa de la taula. I és que els llagosterencs estan patint tots els efectes i les dificultats que els teòrics vaticinen en el segon any d'un equip en la categoria, ja sense l'embranzida i la il·lusió del primer any i sense l'etiqueta de sorpresa i desconegut per a tots els equips, sobretot, després de l'excel·lent curs d'estrena dels d'Alsina, que van quedar en novena posició amb 57 punts: “És un derbi català i fa gràcia jugar-lo. Evidentment, són temporades diferents, hi ha jugadors diferents en els dos bàndols, però pot passar de tot. Ens trobem en una situació molt diferent, ells lluitant per seguir a dalt i nosaltres per evitar el descens. Per als dos equips és una final ja que ens hi juguem molt”, diu el futbolista del Llagostera, Jordi Masó, un home tranquil a dins i fora del camp, que defuig de les polèmiques que es generen habitualment: “Els jugadors estem aïllats de tot això. Crec que hi ha d'haver una rivalitat sana, que fins i tot s'agraeix, però com més catalans en la categoria, millor. La polèmica s'ha de deixar a part, potser és una cosa dels aficionats, ja que hi ha futbolistes dels dos equips que mantenim una bona relació”, afegeix el de Fontcoberta.
Esportivament superat
Per a l'afició grana, la derrota d'aquella tarda de juny en el partit de tornada de l'eliminatòria final per l'ascens encara té un pòsit de sentiments retrobats. Els tarragonins tenen actualment altres ambicions, i més enllà de superar el Llagostera, la victòria necessària per seguir en la part alta ha de passar per sobre de qualsevol ànim de venjança. El Nàstic es va aixecar del cop rebut en terres gironines i va assolir l'ascens per la porta gran un any després, mitjançant una eliminatòria de campions en què va superar l'Osca. La inèrcia positiva de l'ascens encara es manté ben viva en una plantilla que, tot i els canvis constants que ha tingut, sempre ha estat en la meitat alta de la classificació. Ara, amb 53 punts, els grana només tenen un nou ascens a la vista, tot el contrari que els blaugrana, dos mons clarament diferenciats que tornen a topar en una rivalitat recent però encara candent, i és que la campanya publicitària que va voler engegar la junta directiva grana per al duel de la primera volta amb el lema Venvinguts, utilitzant la v de vendetta, va ser una clara mostra que des de Tarragona no han oblidat les tibantors. Sense anar més lluny, els directius del Nàstic no presenciaran el partit des de la llotja, com sí que van fer els del Llagostera en l'anada, una altra acció que no ajuda a calmar els ànims i que mostra clarament les intencions.

LA RESSACA

L'any següent al duel crucial, els gironins van fer un bon any a segona A i el Nàstic va pujar

RIVALITAT CURIOSA

Els dos clubs estan a anys llum pel que fa a la massa social i a
la història recent

RECORD CANDENT

La campanya engegada pel Nàstic en la primera volta , i després rectificada, així
ho demostra

EL PROTAGONISTA

Evidentment són temporades diferents, hi haurà jugadors diferents al camp, però pot passar de tot
Jordi Masó
lateral dret del llagostera
Els jugadors estem aïllats de totes les polèmiques que apareixen. Potser és una cosa d'aficionats, ja que entre jugadors hi ha bona relació
És un derbi català
i fa gràcia jugar-lo. Ens trobem en una situació molt diferent i per als dos equips és una ‘final', ja que ens hi juguem molt

El Llagostera domina a casa

El Nàstic té un balanç favorable en els set precedents que hi ha hagut entre els dos equips. Els grana han derrotat els gironins en quatre ocasions, sempre al Nou Estadi de Tarragona, però encara mai han pogut vèncer els llagosterencs en terres gironines. En el primer precedent a Llagostera, els d'Alsina van aturar la progressió meteòrica del Nàstic de Salamero, que mantenia una lluita de menys a més cap a la fase d'ascens a segona A (1-0), el curs següent, els dos conjunts van empatar a zero en la lliga regular i els gironins es van endur el duel decisiu de l'última eliminatòria d'ascens en la pròrroga (3-1).

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Escriu aqui