Als dos costats
Diego Rangel
Amb interessos als dos bàndols
Diego Rangel, que ha jugat als dos equips, és el representant de cinc jugadors del Girona i tres del Llagostera
“Dels quinze clubs que he jugat, és el que m'ha marcat més”, afirma
“Al Llagosterano se'l pot donar per mort. Li he vist fer coses que no he vist fer a cap més equip”, assegura
Entre el Girona i el Llagostera, Rangel té vuit futbolistes representats. Al costat blanc-i-vermell, Granell, Aday (recentment renovats), Alcalá (pel qual el Girona va pagar 180.000 euros al Llagostera), Coris i Marcelo. Al costat blaugrana, Tito, Aimar i Álex Cruz. Possiblement per no ferir sensibilitats, no vol prendre partit en el duel de dissabte: “Tinc clients a cada bàndol”, fa broma. “No tinc ni idea de com anirà el partit i l'únic que intueixo és que serà molt igualat. El Llagostera té molta necessitat i és molt fort com a local. I que ningú no el doni per mort abans d'hora, perquè estic convençut que tindrà possibilitats de salvar-se fins al final de lliga. A aquest equip li he vist coses que no he vist fer a cap més equip.” El Girona té l'avantatge de la tranquil·litat: “Ha sortit de baix, ha agafat la bona dinàmica i té una plantilla completíssima, millor que la de la temporada passada”, assegura.
De la seva etapa com a futbolista, no hi ha dubte que posant en una balança el que va fer al Girona i el que va fer al Llagostera, per a Diego Rangel va ser molt més productiva l'etapa a Montilivi. “No només comparant-ho amb el Llagostera, sinó amb tots els clubs on he estat. El Girona és l'equip que més m'ha marcat esportivament. I aquesta terra, també sentimentalment. La meva xicota és de Girona i aquí m'he quedat a viure.” Diego Rangel va viure l'any del títol de segona B i de l'ascens a segona A: “Veure Montilivi passar de 400 o 600 persones en la lliga als més d'11.000 del dia del Ceuta va ser impressionant. I pujar a la LFP, una emoció indescriptible.” També hi va debutar a segona A, on va estar un curs i mig. “Amb 18 anys havia debutat a primera [Extremadura], però a segona A no havia jugat mai. Va ser un bon primer any, però el segon no tant. Me'n vaig anar al desembre a l'Atlético Lorquí”, recorda. Rangel admet que ha tingut molts entrenadors que l'han marcat. “Però cap com Agné. Ho té tot. Tàctica, tècnica, motivació, futbol d'atac... El més complet que he vist.”
Al Llagostera no va jugar tant (Vallho era la nineta dels ulls d'Alsina i entre ell i Òscar Álvarez es disputaven l'altre lloc a l'eix). “Era un club molt familiar i entranyable. I ho continua sent ara que està a l'elit. Esportivament, vaig tenir anys millors.” I sobre el gir institucional que ha fet el Girona, és molt optimista: “És un club seriós i estructurat. Fa molt bona pinta.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui