Article de l'Esportiu / per J. Danés / X. Massachs
El Girona i el Llagostera avaluen les forces en un duel amb molta menys pressió i transcendència que l'anterior a Montilivi però amb prou al·licients en joc
Els d'Alsina hi arriben cuers, però els gironins s'han encallat a casa
Juanjo i Lejeune , en plena lluita, durant el Girona-Llagostera del 24 de maig (1-0) Foto: MANEL LLADÓ.
El context és incomparable respecte al de l'anterior derbi, perquè va
arribar tardíssim i amb uns al·licients que difícilment es podran
repetir. Quatre mesos i tres dies després de viure un duel
transcendental i de molta càrrega emotiva, el Girona i el Llagostera es
retroben al mateix escenari. D'al·licients, encara que sigui tot just la
sisena jornada, sempre n'hi ha, en un derbi, perquè per més recent que
sigui, la rivalitat entre els dos representants gironins de la Lliga de
Futbol Professional existeix. I ni uns ni altres pensen treure el peu de
l'accelerador en un duel que, malgrat que teòricament hauria de tenir
el Girona com a favorit clar, es presenta força equilibrat i de
resolució del tot imprevisible.
El Llagostera arriba a Montilivi amb l'etiqueta de cuer de segona A, després de la dolorosa derrota contra el Tenerife, però en aquest punt del campionat la classificació és encara força insignificant. De fet, abans de fer un cop d'autoritat al Carlos Tartiere, els gironins tenien només un punt més que els llagosterencs i també havien de mirar molt més la part baixa que la zona noble. A més, el conjunt que prepara Pablo Machín té pendent encara celebrar la primera victòria com a local, després d'una derrota i un empat.
El Llagostera arriba a Montilivi amb l'etiqueta de cuer de segona A, després de la dolorosa derrota contra el Tenerife, però en aquest punt del campionat la classificació és encara força insignificant. De fet, abans de fer un cop d'autoritat al Carlos Tartiere, els gironins tenien només un punt més que els llagosterencs i també havien de mirar molt més la part baixa que la zona noble. A més, el conjunt que prepara Pablo Machín té pendent encara celebrar la primera victòria com a local, després d'una derrota i un empat.
La força de les àrees
Hi
pot haver ben pocs secrets entre uns i altres, perquè es coneixen prou
bé i perquè tenen estils molt ben definits. El Girona és fidel al patró
de joc de Machín, amb tres centrals i dos carrilers, i el Llagostera
aposta per un bloc de molt treball que mira de desplegar-se amb rapidesa
a l'atac. La circulació pel mig del camp no és cap senyal d'identitat
ni dels gironins ni dels llagosterencs, que solen buscar sense manies
pilotes directes des del darrere cap als homes més avançats. Amb aquests
paràmetres, la inspiració a les àrees és fonamental. Els llagosterencs
estan tenint problemes per veure porteria: ha acabat de buit quatre dels
cinc partits de lliga, ja que els tres gols que ha fet es van
concentrar en el duel contra l'Alavés. El Girona va aconseguir remuntar a
Oviedo, després d'haver encadenat dues jornades (contra el Nàstic i
l'Osca) sense batre el porter.
Més incògnites en l'onze inicial local que en el visitant
Pablo Machín sol
ser partidari de fer pocs retocs quan l'equip rendeix bé, però avui hi
ha més d'una incògnita en l'onze inicial. Javi Álamo no s'ha entrenat
amb normalitat en tota la setmana i, pendent d'una operació per corregir
el problema al menisc, la seva presència al carril dret no és clara.
L'altre titular habitual que no estava fi les últimes hores és Eloi
Amagat, tot i que si el té a punt, el tècnic l'alinearà d'inici. Al
davant, Mata sembla tenir el lloc garantit, i Jairo i Felipe es juguen
l'altra plaça. Al Llagostera, l'onze és força previsible, tot i que
Alsina no va descartar alguna sorpresa. Benja i Mosquito es disputen un
lloc en punta.
Publicat a
- L'Esportiu. Comarques Gironines 27-09-2015 Pàgina 4
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui