"El lloc i moment adequats ". Article de Albert Robledillo @lesportiucat

El lloc i moment adequats

Primer triomf fora de casa. El Llagostera posa fi a la maledicció lluny del seu estadi aprofitant-se de dues errades defensives d'un Gavà tocat esportivament i institucionalment

Albert Robledillo - gavà

El difícil calendari fora de casa que ha tingut el Llagostera –Ebre, Hèrcules i Alcoià, a banda del Mallorca B– sumat al fet que l'equip era nou de trinca va provocar que els de la Costa Brava comencessin malament la temporada. Ni La Almozara, ni el Rico Pérez ni el Collao eren els llocs adequats perquè un equip reformat de dalt a baix aconseguís pescar-hi alguna cosa. Però amb deu jornades de rodatge, les visites es veuen d'una altra manera. I si al davant hi ha un equip tocat de mort, no és cap casualitat que la providència del futbol decanti la balança i provoqui, 25 desplaçaments després, una victòria a domicili. El Llagostera no va fer un partit genial ahir a la Bòbila però va marcar i va guanyar fora de casa per primera vegada en el curs. Ho va fer contra un equip en ruïnes: els jugadors del Gavà no cobren i l'entrenador no es pot ni asseure a la banqueta perquè no té la fitxa tramitada. Així, aprofitant dos errors en dues jugades puntuals va solucionar la papereta i mira, amb ambició, cap a la zona mitjana de la taula.

To defensiu

L'onze de circumstàncies plantejat per Oriol Alsina exigia una atenció col·lectiva. Els dos jugadors del filial, Eloi Zamorano i Pol Gómez, van ocupar l'eix defensiu per les nombroses baixes en la demarcació, però l'equip no ho va notar gens ni mica. La resta de l'equip va pressionar de valent la sortida de pilota del Gavà, i amb el suport específic dels laterals i del migcentre Masó, els dos joves no van tenir cap complicació. Ni Boris ni Sascha, dos corcons, van arribar a entrar en joc. Així, doncs, tot i que en defensa els de la Costa Brava estaven molt còmodes qui va començar avisant van ser els locals amb un servei de falta llunyà de Mario que Moragón va refusar a córner amb la punta dels dits. El Gavà no tenia continuïtat en el joc perquè, tot i que les segones jugades li van començar funcionant, no arribaven pilotes clares a la zona davantera. Com a molt, alguna falta o un servei de banda que va acabar en no res. Així que el Llagostera va agafar el rol de dominador i va començar a moure la pilota. Als d'Alsina, això sí, els va faltar profunditat i la seva línia de tres quarts no va acabar d'entrar en joc, de manera que en el primer temps els de la Costa Brava tampoc van tenir gaires ocasions però sí la sensació de tenir el partit controlat.

Gol i sentència

Per tancar el primer temps, els d'Óscar Mena –confinat a la grada perquè no pot seure a la banqueta mentre el club no liquidi el contracte a l'anterior entrenador– van estar a punt de batre Moragón. Boris, però, va enviar desviada la centrada de David Jiménez. Tot i que abans Manel no va poder arribar a rematar clarament una pilota dins l'àrea, la resposta llagosterenca va arribar a quatre minuts del descans i va acabar en gol. Una centrada en un servei de cantonada molt tancat va acabar amb la pilota dins la porteria amb la col·laboració del porter local Craviotto, un central gavanenc i Eloi Zamorano. L'àrbitre, amb connivència amb el migcampista, va anotar el gol a Martínez. Només de sortir dels vestidors, el Llagostera va tornar a colpejar en una errada incomprensible de Peque que va deixar esmorteïda dins l'àrea una centrada des de la dreta. La pilota no va anar cap al porter, com volia el lateral del Gavà, sinó que va anar a parar als peus de Manel Martínez, que va batre Craviotto. El segon gol va ser definitiu i els últims quaranta minuts van ser un suplici per als jugadors locals, la majoria dels quals, d'altra banda, encara no han cobrat aquesta temporada. El Llagostera va moure la pilota, més que res per mantenir el rival allunyat de l'àrea i tot i que Agustín va estar a punt de reduir distàncies amb un cop de cap, els d'Alsina no van veure perillar el matx. Pol Gómez va estar a punt de fer el tercer en un servei de cantonada i Camps va respondre amb un xut sec que va despertar Moragón, gairebé inèdit durant tot l'enfrontament.