Article de @lesportiucat
“L'equip que perdia quedava enrabiat després de 38 jornades de lliga i tot el ‘play-off' lluitant”
“Volia pujar amb el Nàstic, però l'oferiment que em va fer el Llagostera no el podia rebutjar per res del món”
David Querol durant un entrenament del Llagostera Foto: M. LLADÓ.
Canals relacionats
Quan ens entrenem al municipal els sentiments reneixen i em fan alguna broma
Si hagués marcat el gol amb el taló ningú hauria dit que m'havia venut al Llagostera
Mai podré jugar en el Barça perquè no tinc prou qualitat, però sí que aporto lluita i treball
David Querol (25 de febrer de 1989,
Reus) va fitxar pel Llagostera setmanes després de perdre amb el Nàstic
l'eliminatòria decisiva per pujar a segona A contra els gironins. Immers
en rumors de tot tipus provinents de Tarragona, ben segur serà un dels
jugadors rebuts amb un caràcter més hostil per l'afició grana en el duel
entre els dos equip de diumenge que ve.
Com va viure, des de Tarragona, aquella eliminatòria decisiva contra el que ara és el seu equip, el Llagostera?
Vaig
viure l'eliminatòria d'ascens d'una manera trista, pel desenllaç que es
va donar. Jo defensava els colors del Nàstic i en aquell moment el meu
somni i objectiu era pujar de categoria. Jo no sabia que acabaria
fitxant pel Llagostera, per això en aquell moment va ser un cop molt
dur. Amb el pas del temps vaig fitxar pel club llagosterenc i les
sensacions van acabar canviant una mica, ja que vaig poder fer el pas
igualment a segona A.
Creu que el club grana va saber preparar l'eliminatòria fora del camp?
El
que va passar fora del camp no entro a valorar-ho. Tampoc sé ben bé el
que va succeir. Sí que sé històries que m'han explicat persones de les
dues parts, però no em pertoca valorar-les, ja que són coses d'aficions i
directives. Només sé que vam perdre dins el camp, això ningú ho pot
qüestionar.
Potser sí que va recaure en el Nàstic tota la pressió d'haver de pujar.
No
ens vam sentir pressionats. El tècnic [Vicente Moreno] ens va dir que
seria un partit molt complicat, que amb el 2-1 al Nou Estadi no teníem
res assegurat i, de fet, al municipal pocs equips hi havien guanyat
aquell curs. Sabíem on anàvem i contra quin rival ens enfrontàvem, ja en
la lliga tampoc no el vam poder guanyar.
Què és el que més recorda d'aquell duel vibrant?
Quan
la gent o els periodistes em pregunten què recordo del partit en
concret sempre em ve a la memòria l'ocasió amb el taló que vaig tenir en
el minut 118 i que Moragón em va aturar; també l'ocasió de Perera, a
qui vaig cedir la pilota i la va enviar a dalt. Van ser dues ocasions en
dos minuts que ho podien haver canviat tot.
Encara hi ha algun dia que amb el Llagostera va a entrenar-se al municipal. Es desperten els records?
Quan
anem a entrenar-nos al municipal de Llagostera, pel mal temps o per
logística, reneixen els sentiments i els companys, amb ganes de gresca,
em fan bromes. Jordi López planta la pilota al mateix lloc des d'on va
fer el 2-0 de falta directa, i amb Eloy Gila riem.
Li va costar prendre la decisió de marxar de Tarragona per fitxar pel Llagostera?
És
clar que volia pujar amb el Nàstic, amb l'equip del costat de la meva
ciutat. L'oferiment que em va fer el Llagostera després, però, no el
podia rebutjar per res del món. Era una oportunitat única. Primer van
firmar en Santi Castillejo, que era un tècnic que va confiar molt en mi
sempre i després em va trucar l'Oriol Alsina. Era accedir al món
professional, l'objectiu de tot futbolista, i vaig dir que sí convençut.
Si hagués marcat el gol en aquella ocasió en el minut 118 amb el taló no estaríem parlant de tot això...
Tot
hauria canviat, en la història del Llagostera, del Nàstic i en la meva
pròpia. No s'haurien generat els rumors que m'havia venut per no marcar o
per no fer res en el partit, que desmenteixo rotundament; cadascú
endavant amb la seva consciència.
Entén, però, que s'hagi creat aquesta rivalitat entre els dos clubs?
Entenc
la rivalitat que s'ha creat entre els dos equips. Quan fas una
temporada llarga a segona B i en dos partits et jugues el futur... era
clar que l'equip que perdia quedava enrabiat després de 38 jornades i
tot el play-off lluitant. Va ser un cop dur per al Nàstic no pujar; entenc el rancor que hi ha.
La campanya que va fer el Nàstic amb la ‘vendetta' com a fil conductor i que va acabar retirant, què li va semblar?
De Vendetta
només puc dir que és una gran pel·lícula [riu]. L'he vist més d'una
vegada i em va agradar. En les campanyes jo no hi he d'entrar. Només
espero que sigui un partit calent, però dins els cànons d'un partit de
futbol de rivalitat entre dos equips. Que l'esport guanyi és el més
important.
Diumenge hi haurà un ambient hostil al Nou Estadi. Un bon escenari per aconseguir la primera victòria com a visitants?
A
tots els futbolistes ens agrada jugar en camps grans i plens. El curs
passat al Villamarín va ser espectacular. Tenim moltes ganes
d'aconseguir alguna cosa bona com la primera victòria a fora de casa. És
l'escenari ideal per obtenir els tres punts contra un bon rival que ens
ho posarà molt complicat.
En el seu primer any a segona A va tenir molt protagonisme. Content i sorprès alhora?
Molt
content. Sempre he tingut la confiança de l'Oriol Alsina i m'ho ha
posat tot molt fàcil. Quan tens la confiança del tècnic i dels teus
companys tot va rodat. Sorprès? Una mica sí, ja que era el meu primer
any. Sempre he dit, però, que amb sacrifici, treball i humilitat es pot
tirar endavant qualsevol cosa, i això és el que em vaig aplicar jo.
També és clau que el Llagostera sigui un club en què les seves característiques siguin idònies?
És
clar. No puc ni podré mai jugar en el Barça perquè no tinc la qualitat
suficient. Sí que tinc, però, els valors i la personalitat que han
caracteritzat el Llagostera, com ara el sacrifici i la lluita constant.
Aquesta temporada ha tingut una lesió que li ha fet perdre algun partit. Contra el Numància, però, minuts i un gol seu.
El
gol contra el Numància em va venir molt bé per agafar confiança i moral
després de la lesió, i sobretot la victòria de l'equip, que era molt
necessària.
A casa estan mostrant una bona versió, ara cal millorar a fora.
És
l'assignatura pendent. Fora de casa hem de fer un cop d'efecte, ja que
guanyant només a casa no en farem prou per salvar-nos. De fet, no hem
guanyat com a visitants i ho hem fet força bé a casa, i estem en
descens. Només que haguéssim vençut en un dels duels lluny de Palamós
estaríem a la meitat de la taula per la gran igualtat que hi ha en la
categoria. És el que ens està faltant per estar més còmodes i tranquils.
Publicat a
- L'Esportiu. Comarques Gironines 20-11-2015 Pàgina 6
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu aqui