«Seré el tècnic del Llagostera fins al final»
22.01.2016 | 06:30
«Seré el tècnic del Llagostera fins al final»
marc martí
Entrenador de la UE?Llagostera. Aquesta temporada
s'ha estrenat de manera oficial com a tècnic del Llagostera en el futbol
professional després d'haver aconseguit l'estiu passat el carnet
corresponent. L'home miracle del conjunt blaugrana, però, només ha vist
l'equip fora del descens en moments testimonials i amb només 17 punts en
tota la primera volta, sap que té per davant una feinada molt dura en
la segona per assolir l'objectiu. El repte arrenca diumenge a Pamplona,
tot i que hi aniran amb vuit o nou jugadors lesionats.
JORDI ROURA PALAFRUGELL
Quina nota li posa al Llagostera al final de la primera volta?En la Copa del Rei, molt bona, perquè si a la Lliga haguéssim guanyat els partits que hi vam gua?nyar, estaríem fora del descens. A la Lliga, un suspès. Tenim 17 punts i estem a cinc de la permanència i malgrat que som l'equip més petit de la categoria la nostra aspiració és salvar-la. I amb aquests punts no estem en el camí.
La permanència passa per tornar a fer una segona volta de 35 punts com l'any passat?
El que vam fer l'any passat és molt difícil de repetir. Hem d'anar partit a partit però tenint molt present una dada: que de les últimes sis jornades en jugarem quatre a casa. A?Palamós els números són molt bons. Diumenge anem a Pamplona i haurem jugat dos partits més a fora que no pas a casa, i els nostres rivals, al revés. No podem caure en el pessimisme ni si acabem estant a vuit punts de la permanència. Tots hem de ser conscients que hem de remar plegats, tot i que som el Llagostera, l'equip més petit, que porta 1.500 persones al camp quan hi ha rivals que n'hi posen 20.000, i que té el pressupost que té.
Ara que està tant de moda: s'ha plantejat fer un pas al costat i buscar un altre entrenador?
No, no m'ho he plantejat. El nostre és un club atípic. Em sembla que fa 14 anys que faig d'entrenador del Llagostera i sóc igual de responsable quan guanyava que quan perdia. No sóc com qualsevol entrenador que arriba nou a un lloc i si no va bé se'l carreguen. La confiança en mi al Llagostera em sembla que és total. L'equip treballa bé i els jugadors tenen molt assumit que aquí l'entrenador seré jo fins al final.
Si el Llagostera no fos un club atípic segurament amb els seus números ja l'haurien destituït.
Depèn. Si aquest entrenador hagués fet el que l'Oriol ha fet al Llagostera segurament tampoc l'haurien destituït. Si mirem exemples de Primera divisió, hi ha casos d'equips en una situació com la nostra com el Rayo o l'Sporting que mantenen el seu tècnic. I ells no han fet el que he fet jo al Llagostera. No oblidem que fa tretze o catorze anys que guanyem, que la temporada passada vam agafar l'equip a la jornada 10 i gairebé ens classifiquem per al play-off... de dubte no n'hi ha d'haver cap més enllà de gent que està gelosa, però això és inevitable i aprofiten que ara els resultats van malament per criticar.
Què ha fallat?
Hem fallat tots. No hem sabut treure un rendiment satisfactori a la plantilla, alguns jugadors importants que hem fitxat no han donat, com els dos brasilers, que ja no hi són, i després per postres hem tingut moltes lesions. També hi ha hagut petits detalls, com gols en fora de joc, penals a favor no xiulats, gols anul·lats que havien d'haver pujat el marcador, el gol que ens fan al camp del Lugo en l'afegit... espero que a la segona volta aquestes circumstàncies ens vagin a favor. També caldrà que els jugadors facin un pas endavant i que ens respectin les lesions perquè segons quines setmanes, com aquesta mateixa abans d'anar al camp de l'Osasuna, en tenim vuit o nou i haurem de fer una llista de convocats amb dos o tres jugadors que només estaran per tenir 20/25 minuts.
Després del fracàs de Mosquito i Giva, què ha après?
Quan portem jugadors de fora és perquè no hem trobat aquí allò que exactament volíem. Som el Llagostera i quan un futbolista té una oferta del Valladolid, del Saragossa o de qui sigui, aquí és l'últim lloc on volen venir, per història, per dimensió, per pressupost, per tot. I això tot i que saben que aquí hi estan bé, que no tenen pressió, i que som seriosos.
Qui veu com a rivals en la lluita per la permanència?
Ara mateix no li ho sabria dir. La Lliga de Segona dóna moltíssimes voltes i encara pot canviar molt tot. Els rivals ara són els que estan a la vora nostra, però si aquests equips guanyen dos o tres partits seguits, aniran amunt. L'Almeria, per exemple, jo encara el veig lluitant per les places de play-off. L'any passat ho vam fer nosaltres. Aquest any el nivell de Segona és més alt que el del curs passat, els equips són millors. I tot està més igualat.
Quins equips l'han sorprès?
Els equips que estan a dalt, per pressupost, són allà on els correspon. L'Alabès s'ho mereix i el Còrdova no hem d'oblidar que ve de Primera divisió. Potser m'ha sorprès l'Elx, que després de veure's a Segona divisió i haver de fer un equip de circumstàncies ara estan jugant i competint bé. L'Oviedo no va fer un bon inici però ja és allà a dalt. I darrere té una gran ciutat i una gran afició. Al final el miracle és que el Llagostera estigui en aquesta categoria i que la temporada passada se salvés. Cadascú en el futbol ha d'estar allà on ha d'estar, però miracles sempre n'hi ha.
Seria un miracle salvar-se?
No, és la nostra aspiració i il·lusió. Tots estem mentalitzats que ho podem fer. Si no n'estigués convençut, després sí que hauria de fer allò que dèiem abans del pas al costat. Jo estic segur que ens podem savlar, ja ho vam fer l'any passat, i a més vam acabar lluitant per estar a dalt de tot.
Si el Llagostera manté la categoria, quina ha de ser la meta a mitjà termini?
La mateixa, salvar-se i consolidar-se en el futbol professional. No tenim al darrere una ciutat gran, un estadi, grans espònsors... L'objectiu ha de ser continuar treballant el futbol base, que aquest sí que es mereix una nota d'excel·lent. El filial, el juvenil, el cadet i l'infantil van primers en les seves categories i això també és un gran èxit del club. Consolidar la base passa per estar més anys en el futbol professional i tenir una ciutat esportiva. Hem fet un esforç econòmic molt gran per la base. En el futur la idea és que independentment de la categoria del primer equip aquest sigui un club consolidat, que no baixi mai més avall de Tercera divisió, i que es pugui nodrir del futbol base. I que econòmicament no hagi de dependre de persones que facin grans despeses, que pugui ser viable per si sol. És clar que també hem de créixer socialment, tot i que la gent de Palamós, de Palafrugell, de la Costa Brava ens ha acollit molt i molt bé. Ara, que ningú ho oblidi: quan vam arribar el Llagostera estava a Segona Regional lluitant per no baixar a Tercera, amb molts problemes i només un juvenil, un infantil i un aleví. Ara som 21 ?equips.
El mal moment del primer equip ha refredat els tràmits per a la Ciutat Esportiva?
No, hi seguim treballant. Però la qüestió econòmica és fonamental. En funció de si estem a Segona A o no, actuarem en conseqüència.
O sigui que ara la clau és saber a quina categoria estaran la temporada que ve?
La clau és saber de quins ingressos econòmics disposem i això, evidentment, passa per la categoria en què competim. Tenim diversos fronts oberts en espera del que pugui passar. Quan tinguem la seguretat de seguir a Segona A prendrem la decisió. No la volem ajornar més perquè volem que la temporada que ve ja pugui estar en servei. No obstant, aquí a Palafrugell estem entrenant molt bé. La Ciutat Esportiva va més pensada pel futbol base.
Qui pateix més, l'Oriol entrenador o l'Oriol accionista destacat del Llagostera?
La meva situació és més difícil que la de qualsevol entrenador o accionista perquè estic a les dues bandes. No hi ha ningú més interessat, esportivament, en què el Llagostera funcioni perquè jo en sóc l'entrenador. L'any passat vaig fer una temporada excepcional i això em va donar l'oportunitat d'haver pogut anar a molts llocs. Hi vaig renunciar per la il·lusió del Llagostera i si les coses no surten bé, fas un pas enrere. No sóc un tiu que hagi jugat a Primera, la memòria en aquests casos d'entrenadors que hem sortit del fang, és fugissera. Després em parlava del tema accionarial. El patiment també és important. Però estic preparat per afrontar-ho perquè sóc un lluitador nat. A vegades guanyes, a vegades perds, però mai et rendeixes.
Viu el futbol igual ara, que és un professional, que abans, quan competia a regional?
Exactament igual. M'ho prenc igual de seriosament. La dificultat sempre hi és. I estic acostumat a patir, tot i que gairebé sempre per pujar de categoria i ara ens toca viure un altre tipus de sensació. He estat en situacions complicades, a Segona B també se'ns va arribar a discutir, abans de pujar, si ja havíem assolit el nostre sostre. Al final això és un esport, no estem parlant de cap malaltia crònica. Un equip guanya, un equip perd i si al final el Llagostera baixa a Segona B haurà sigut un èxit bestial haver arribat fins aquí.
Es veuria a la banqueta del Llagostera a Segona B?
Sí, quan proves el futbol professional t'agrada i en gaudeixes, però no em caurien els anells si hagués de tornar més avall. Però ara és avançar coses que no toquen. Evidentment que com més amunt estàs, millor, però jo vinc del futbol en el fang i a mi el que m'agrada és entrenar. Dubto que hi hagi entrenadors amb tant desgast com el que porto jo perquè fa tretze o catorze anys que ho faig. Només em vaig perdre els nou primers partits de la temporada passada. Són molts anys seguits en aquest patiment.
